EDUARDO NARANJO 1944 Monasterio, Badajoz, Spain

Eduardo Naranjo (Monesterio, 25 d'agost de 1944)[1] és un pintor espanyol. La seva obra és considerada com un dels millors exemples del neorealisme oníric màgic de l'art espanyol actual.[2][3] Biografia Amb una vocació primerenca per l'art, l'any 1957 va conèixer al seu professor Eduardo Acosta i va ingressar a l'Escola d'Arts i Oficis de Badajoz, on va romandre fins al 1960. Aquest mateix any va ingressar a l'Escola de Belles Arts de Santa Isabel d'Hongria de Sevilla i el 1961, gràcies a una beca atorgada per la Diputació de Badajoz,[3] es va traslladar a Madrid per formar-se a l'Escola de Belles Arts de San Fernando, on va estudiar pintura fins al 1965.[4][5][6] Mentre estudiava, va presentar la seva primera exposició individual a les sales del Ateneo de Sevilla l'any 1962.[3] Els anys següents va seguir especialitzant-se en la seva formació, alternant amb les exposicions. Entre 1965 i 1966 va estudiar pintura mural amb Manuel Villaseñor, gravat calcogràfic amb Luis Alegre Núñez i va assistir a les classes del Círculo de Bellas Artes de Madrid. El 1966 va aconseguir una beca del Ministerio de Educación y Ciencia per a la formació dels professors i va treballar com a auxiliar del pintor Pedro Mozos i de Germán Calvo, en les classes de "Colorido y composición" i "Procedimientos pictóricos" respectivament